Després d’haver realitzat els articles i d’haver fet posada en comú de les opinions, trobem que el que esperàvem d’aquesta primera taula rodona era una orientació més general de les possibles sortides de la carrera de pedagogia.
Ens vam trobar que cadascuna de les ponents ens exposava com havia evolucionat al llarg dels anys, fins arribar on ara es troba. Però es va donar a entendre que aquests són camins molt concrets que no té perquè seguir cap de nosaltres, doncs cadascú tindrà els seus recursos, el seu espai, les seves inquietuds,... i tots diferents!; de la mateixa manera com elles van tenir o han tingut quatre experiències diferents en el seu moment.
La provable mancança de coneixements per part nostre de quins són els nostres veritables objectius, també devia fer que no poguéssim o sabéssim dirigir les nostres preguntes amb la finalitat d’obtenir respostes més àmplies i satisfactòries per la resolució de molts dels dubtes que tenim.
En definitiva, trobem que el camp és molt gran, i sovint ens adonem que no sabem per on començar a sembrar, per no deixar-nos cap tros de terra sense llavor. És per això que esperem que aquestes taules rodones ens puguin aportar un punt de vista més extern, amb l’objectivitat necessària a l’hora de definir els límits del nostre àmbit d’actuació, per poder començar a ser conscients de cap a on podem començar a dirigir els nostres esforços.
Aquestes són les nostres expectatives, i per aquests motius no vam sortir del tot satisfets del resultat obtingut, tot i que valorem en la seva mesura –per bé que trobem massa justa– la informació facilitada sobre quatre camins puntuals, que creiem que, bàsicament, ens poden servir com a referència per a possibles situacions futures similars i coincidents.
A Déu siau!
Hace 14 años